Saps aquesta connexió, la vibració que pots arribar a experimentar amb el teu grup favorit? Quan sents la veu del cantant i somrius. Quan els veus anunciats en cartell, en una imatge i crides un: "que ganes de veure'ls!". Després arriba el poder contemplar-los en directe. Allí és quan t'agradaria que baixaren de l'escenari i passaren aquella nit al teu costat, bevent cervessa i perdent-vos en un fum d'abraçades. A l'endemà somriurs. Molt. Acte seguit, poses un punt i a part durant una temporada. No els enyores. Venen altres grups i et fan somriure de nou. Però...al cap d'un temps, el tornes a sentir. De sobte, et sorprén amb una cançó de les seues per televisió. Tornes a vibrar. Vols saber d'ells de nou. Aquest és el grup del qual no et canses mai, que val la pena seguir sentint a pesar del temps.
Aquesta és una metàfora referint-me a tu. Eres el meu grup favorit. Aquell que mai passa de moda. Aquell que mai deixarà de fer-me feliç amb les seues cançons.
