amb açò, com aguantar tal espera. Espera perquè sap que va per a llarg, que no vol deixar-ho estar. I és aleshores quan ja sols el fum de les calades a un cigarret, un got de café o la seva imatge preferida, poden crear alguna sensació de pau en ella. És aleshores quan sols vol ser part d’ell, sols vol perdre’s lluny, sols espera que arriben els dimarts per poder abraçar-lo o totes les nits per poder somiar que en el moment de despertar-se ho farà al seu costat. És aleshores quan li ve a la ment aquell dia d’Abril en que el conegué i recorda una, dos i mil vegades cada moment amb ell des d’aquell aniversari. I finalment, és aleshores quan somriu i exclama per cent seixanta-quatrena vegada (sense tenir en compte cada segon que pensa amb ell) : ¡T’estime!
dilluns, 9 de febrer del 2015
'164'
164 dies. Molt de temps per alguns. En canvi per a ella, el camí sols acaba de començar, encara és llarg. Ja no sap d’on traure forçes per CONTINUARamb açò, com aguantar tal espera. Espera perquè sap que va per a llarg, que no vol deixar-ho estar. I és aleshores quan ja sols el fum de les calades a un cigarret, un got de café o la seva imatge preferida, poden crear alguna sensació de pau en ella. És aleshores quan sols vol ser part d’ell, sols vol perdre’s lluny, sols espera que arriben els dimarts per poder abraçar-lo o totes les nits per poder somiar que en el moment de despertar-se ho farà al seu costat. És aleshores quan li ve a la ment aquell dia d’Abril en que el conegué i recorda una, dos i mil vegades cada moment amb ell des d’aquell aniversari. I finalment, és aleshores quan somriu i exclama per cent seixanta-quatrena vegada (sense tenir en compte cada segon que pensa amb ell) : ¡T’estime!
amb açò, com aguantar tal espera. Espera perquè sap que va per a llarg, que no vol deixar-ho estar. I és aleshores quan ja sols el fum de les calades a un cigarret, un got de café o la seva imatge preferida, poden crear alguna sensació de pau en ella. És aleshores quan sols vol ser part d’ell, sols vol perdre’s lluny, sols espera que arriben els dimarts per poder abraçar-lo o totes les nits per poder somiar que en el moment de despertar-se ho farà al seu costat. És aleshores quan li ve a la ment aquell dia d’Abril en que el conegué i recorda una, dos i mil vegades cada moment amb ell des d’aquell aniversari. I finalment, és aleshores quan somriu i exclama per cent seixanta-quatrena vegada (sense tenir en compte cada segon que pensa amb ell) : ¡T’estime!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada