No deixes que men'n vaja. Que tot quede en un 'no tornaré a estimar com a tu mai més' o en un 'si ho haguerem intentat'. No deixes que entren de nous. No deixes que deixe ser jo amb altres. No deixes que deixe d'estimar-te. I no deixes de fer-me somriure, riure i viure. No deixes, soles fes. Fes-me l'amor. Torna altre dia i dis-me que no pots sense mi. Que tot aquest temps ha valgut la pena. Que has caigut en que som dos cossos diferents però fets un per l'altre. Que som tot un. No deixes que la màgia que senc amb tu s'apague, el calor, el èxtasis, el colocó. Vull tindre't uns dies més amb mi. Amb mi fins a dintre del teu pit, fins a travessar-te l'ànima.
Pd: No deixes de donar-me raons per estimar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada