'Pluja d'estels'

Hui dijous, demà divendres. Aquesta nit, com tots les nits de l’últim dijous de cada mes, toca pluja d’estels. Entre una d’elles hi ets tu, ho se. Ets la que més brilla i la qual quasi podria tocar si no fos perquè sóc massa petita. Sóc com un granet d’arena enmig de la mar infinita.  Aquestes nits m’agradaria que no acabessin mai. Sentir l’olor a gessamí i veure el teu rostre en FORMAd’aparició estel·lar és una sensació que no puc descriure amb paraules. És molt contradictòria. Amb ella em senc lliure, al teu costat per uns instants. Amb ella m’envaeix la tristesa, senc les llàgrimes rodolar a sobre les meves galtes mentre articule el teu nom amb una certa alegria amarga. T’extranye com no podria extranyar a ningú. I no pateixis per mi. Simplement vull que el pròxim dijous de pluja d’estels, al veure’t em dediques el somriure que tant de temps porte esperant veure de nou. T’estime pare.