tenir res massa clar’. Som joves per saber que ens deparà el futur, per trobar aquell amor verdader i per patir deveres per coses que ho demanen. Però mentre…per què no intentar ser feliços a la nostra manera? Fins que arribe aquell moment en que em de decidir que fer de nosaltres, per què no estimar, il·lusionar-se, plorar, riure i riure, fer bogeries, arriscar-se, i tornar a estimar? Per què no? No perdem res, som joves i ningú ens ho pot negar. Ningú mai ens dirà a qui estimar ni per qui entregar-se. Cada persona és un món, i això és el que fa que en el nostre univers hi perdure la felicitat i l’amor entre els mil i un mons existents. Tu ets un món, jo sóc un món. Encantada de coneixet ( li digué ella a qui començava a estimar des d’un primer instant i a qui el futur el convertiria en el seu amor vertader. Però eren joves, tenien tota una vida per davant). Vols prendre un cafè? (continuà ella, sense sospitar-ho, amb un somriure que desprenia una certa il·lusió).
dilluns, 9 de febrer del 2015
Tal i com diu el nostre Manel...
Tal i com diu el nostre Manel: ‘som molt joves PER
tenir res massa clar’. Som joves per saber que ens deparà el futur, per trobar aquell amor verdader i per patir deveres per coses que ho demanen. Però mentre…per què no intentar ser feliços a la nostra manera? Fins que arribe aquell moment en que em de decidir que fer de nosaltres, per què no estimar, il·lusionar-se, plorar, riure i riure, fer bogeries, arriscar-se, i tornar a estimar? Per què no? No perdem res, som joves i ningú ens ho pot negar. Ningú mai ens dirà a qui estimar ni per qui entregar-se. Cada persona és un món, i això és el que fa que en el nostre univers hi perdure la felicitat i l’amor entre els mil i un mons existents. Tu ets un món, jo sóc un món. Encantada de coneixet ( li digué ella a qui començava a estimar des d’un primer instant i a qui el futur el convertiria en el seu amor vertader. Però eren joves, tenien tota una vida per davant). Vols prendre un cafè? (continuà ella, sense sospitar-ho, amb un somriure que desprenia una certa il·lusió).
tenir res massa clar’. Som joves per saber que ens deparà el futur, per trobar aquell amor verdader i per patir deveres per coses que ho demanen. Però mentre…per què no intentar ser feliços a la nostra manera? Fins que arribe aquell moment en que em de decidir que fer de nosaltres, per què no estimar, il·lusionar-se, plorar, riure i riure, fer bogeries, arriscar-se, i tornar a estimar? Per què no? No perdem res, som joves i ningú ens ho pot negar. Ningú mai ens dirà a qui estimar ni per qui entregar-se. Cada persona és un món, i això és el que fa que en el nostre univers hi perdure la felicitat i l’amor entre els mil i un mons existents. Tu ets un món, jo sóc un món. Encantada de coneixet ( li digué ella a qui començava a estimar des d’un primer instant i a qui el futur el convertiria en el seu amor vertader. Però eren joves, tenien tota una vida per davant). Vols prendre un cafè? (continuà ella, sense sospitar-ho, amb un somriure que desprenia una certa il·lusió).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada